La familiarització

Volem iniciar un canvi de concepte respecte al que sempre s’ha anomenat “període d’adaptació”. La intenció no és que els infant i les famílies s'han “d’adaptar” a les maneres de fer del nou espai. Si parlem d’adaptar-se, vol dir que el context educatiu, lluny de transformar-se, està dins d’uns paràmetres on els infants han d’encabir-se. En tot cas, parlem d’un període de familiarització per a tots i totes les persones que formen part de la comunitat educativa: infants, mares, pares, avis, àvies, mestres, tietes, tiets…. i totes aquelles persones que en tenen cura en un moment o altre dels nostres nens i nenes.

Si ens familiaritzem vol dir que l’espai educatiu serà com una llar per als infants; on cada família trobi el seu espai i se senti a gust, acollida, respectada i escoltada; els infants sentiran aquest benestar que els transmet la mare, el pare... i podran obrir-se millor a aquest procés.

Les acompanyants (mestres) també ens hem de familiaritzar amb el diferent tarannà de cada infant i família, i respondre de forma ajustada a les necessitats de cadascú. En cap cas aquest període de familiarització és homogeni per a tothom, les circumstàncies i bagatge personal de cadascú fan que aquest període sigui molt personal i diferent en cada cas, per tant, l’acompanyant sempre us parlarà del que creu que necessita el vostre nen o nena independentment de la resta del grup, amb la intenció de fer-li al vostre infant més agradable aquesta etapa. Considerem que és un període important per a tots i totes, i cal donar-li la importància que mereix, però sense angoixar-se en la mesura del possible. Volem que puguem compartir allò que us resulta més difícil de gestionar o el que considereu que pot facilitar aquesta etapa als vostres fills i filles.

Els infants són pura emoció, no cal dir-ho. En aquests moments de familiarització es tornen un mar d’emocions, algunes les han sentides abans, però d’altres no. Angoixa, por, alegria, enyorança, tristesa, excitació… Són moltes, massa per a poder ser assimilades per infants tan petits si no tenen l’acompanyament adequat d’un adult que els escolta i que està atent a les seves necessitats. El primer de tot és acollir totes aquestes emocions, totes són vàlides i necessiten ser reconegudes. Un cop acollides, els podem posar nom per ajudar als infants a identificar-les quan les tornin a sentir.

Confia.

Com ens sentim nosaltres en deixar els nostres fills i filles? Tristesa, inseguretat, por, nerviosisme, desconfiança…Hi ha varies coses que ens ajudaran a sentir-nos millor. Cal confiar en que heu escollit la millor opció pels vostres fills/es i per vosaltres. Confiar en les acompanyants i la seva capacitat per oferir un tracte amorós, càlid i amable per tots els infants. I amb qui més hem de confiar és en la capacitat d’adaptació i aprenentatge dels vostres fills. Diu un proverbi africà que “per educar un infant cal una tribu sencera!”. Confiem en la capacitat de crear vincles i aprendre de qui els envolta: mestres, mares, pares, altres nens, familiars, cuidadores, educadores, etc. Heu trobat i escollit una tribu, confieu en el procés.

Connecta.

Com ho fem nosaltres per acomiadar-nos d’algú?: podem fer algun ritual de comiat (petons, abraçades); pensem i planifiquem quan ens tornarem a veure; portem fotografies o tenim records per poder-lo tenir present quan ho necessitem; tenim algun pensament durant el dia que ens recorda quan ens tornarem a veure; enviem algun missatge o fem alguna trucada; i si la separació ha de ser molt llarga estem tan tristes que plorem o si creiem que és injust o massa dolorós ens podem posar de malhumor una estona. Els vostres infants no tenen tants recursos disponibles, almenys no saben que els tenen o no recorden que els poden fer servir, o directament els falten habilitats per construir els relats necessaris per utilitzar-los. Viuen el present activament, i en el present del moment hi ha la separació, tristesa, ràbia,… Ens cal connexió amb aquestes circumstàncies que estan vivint. Valideu aquests sentiments, sense menysprear-los o intentar que no apareguin o tallar-los ràpidament . En comptes d’utilitzar el “no ploris”, “no estiguis trist”, “has de ser valent”, “no passa res”… podem utilitzar frases com : “No t’agrada que me’n vagi”, “estàs trist perquè et deixo a l’escola i me’n vaig”, “voldries que em quedes aquí amb tu més estona”, “no vols quedar-te aquí”,…quan els infants es senten compresos se senten millor.

En aquest punt, pot ser de gran ajuda proporcionar-los i ajudar-los a trobar les eines per seguir connectats amb nosaltres durant la nostra absència, igual que ho fem nosaltres com a adults. Per això els ajuda molt portar amb ells un objecte familiar que els acompanyi, alguna fotografia per poder-nos recordar. Els ajuda a sentir-se segurs.

Acompanya.

Descobreix amb ells què i qui hi ha a l’aula. Dedica un temps a xafardejar conjuntament què poden fer i com ho poden fer. Feu acords sobre què estaran fent en la vostra absència i què us podran ensenyar quan torneu. Expliqueu que fareu vosaltres al lloc on aneu i que els podreu ensenyar quan torneu.

En la mesura que sigui possible afavoriu la seva autonomia i responsabilitat, no feu per elles el que poden fer soles. Animeu i recordeu amb preguntes quins són els passos per entrar a l’espai. Canviar-se el calçat, penjar o deixar bosses i jaquetes, col·locar llibretes o esmorzars al seu lloc…sempre que ho puguin fer elles, encara que al principi necessitin el vostre ajut, els ajudarà a sentir-se més segures i guanyar confiança i seguretat amb l’espai . Sigueu exemple pels vostres fills/es. Saludeu, interaccioneu amb les altres famílies i infants, intercanvieu impressions. Tot això els ajudarà a percebre un ambient relaxat i segur, i els ensenyarà eines de com relacionar-se amb els altres.

Mentre acompanyeu recordeu respectar els altres infants. Cadascú té el seu procés. Hi haurà que van molt ràpid en adquirir seguretat i altres que els costarà molt més. No els compareu amb els altres, no els ajudarà a sentir-se segurs i amb capacitat. Quan compartiu l’espai amb altres infants o famílies eviteu estar molta estona de peu, asseieu-vos en una cadira, quedeu-vos ajupits o sortiu a fora de l’espai. Hi haurà infants que es poden atabalar veient adults que fan 1 metre més que ells, i d’altres que cada adult els recordarà la separació dels seus pares.

Retroba i acomiada.

L’hora de la recollida és un moment per fer un retrobament afectuós i un comiat adequat del cuidador i de l’espai. A vegades caldrà donar temps als infants perquè tornin a connectar amb vosaltres i donar-los eines per acomiadar-se de la cuidadora i l’espai fins al dia següent. Els infants més petits podem trobar-los esgotats després d’un dia exigent pel que fa a les relacions socials. A més, tornar-vos a veure a vegades significa reviure les emocions de tristesa o enuig per haver-los abandonat, i tornen a aflorar aquests sentiments sense avís previ. Tot barrejat exigirà que entenguem el seu món i oferim un espai per retrobar la calma, sense presses, validant tots els sentiments i expressant també els nostres. Alegreu-vos de que us passi això, el vostre fill/a us considera com unes persones amb qui té confiança per deixar-se anar perquè sap que l’estimeu i accepteu sense condicions.

Conversa.

Ajudeu a crear relats al vostre fill/a sobre com ha anat el dia. Parleu de lo bé que us ha anat el petó de comiat que us ha fet, que l’heu guardat tot el dia per recordar que us retrobareu a la tarda i us ha fet companyia. Parleu sobre com de trist s’ha quedat perquè no volia que el deixessiu, recordeu com se li ha passat el plor en jugar amb un amic o amb la l’abraçada de les cuidadores. Ajudareu a desenvolupar el llenguatge, i crear mapes i rutines que l’ajudin a fer el dia i l’estada a l’espai més previsible i entenedora, guanyant confiança i seguretat. Convideu a conversar amb preguntes obertes i curioses, fent servir el QUÈ i el COM: “Què t’ha agradat més?” “Què no t’ha agradat?” “Com t’has quedat aquest matí?” “Com t’has acomiadat?” “Amb què has jugat quan he marxat?” “Què has dinat?”. Si són poc parladors podeu afegir opcions de resposta per fer-los-ho més fàcil. Parleu de com ho podeu fer demà per millorar, modificar o repetir qualsevol circumstància.

El temps de la familiarització. Quant?

Aquest és el gran handicap; moltes famílies treballen i no poden acompanyar el seu fill/a el temps que necessita o els agradaria. Aquí no hi ha una recepta màgica; cada infant i cada família som úniques i caldrà fer un treball individual amb ells. Podrà ser una setmana, 15 dies, dos mesos… no hi ha una data de caducitat; però sí que hi ha una disponibilitat de l’educadora de captar les necessitats i donar la resposta que necessiten. Tenir present que molts infants realitzen regressions; pot ser que s’hagin familiaritzat ràpid però al cap d’un temps sentin l’angoixa que no van sentir al principi.

Com podem afavorir la familiarització des de casa:

• Evitant canvis en el seu entorn durant aquests dies (canvis d’habitació, canvi de casa, control esfínteres, destetar…).

• Mantenint el mateix ritme i costums d’abans d’anar a l’escola.

• Procurant que la seva estada a l’espai sigui curta i gradual (sempre que sigui possible).

• Anticipar als infants parlant a casa de l’escola d’una forma atractiva, positiva…

• Comentar amb l’educadora qualsevol canvi que s’hagi produït en l’actitud del nen o la nena en els dies de la seva familiarització.

• Acomiadant-se de l’infant dient-li “adéu”, sense enganys ni fugides i evitant manifestacions d’angoixa. Fer que aquest moment sigui afectuós i recordar-li que se’l vindrà a buscar aviat.

• Fer partícep a tota la família del període d’adaptació: germans, avis…

• Permetre que el nen o nena porti algun objecte molt personal i que li doni seguretat ( el seu xumet, un osset de peluix, el seu coixí…)

• Expressar els vostres dubtes i sentiments a les persones educadores del vostre fill/a.

• Tenir en compte que el plor és una forma de comunicació i tant famílies com educadores hem de ser conscients d’això per poder-lo acompanyar.

• Recordar que el procés d’adaptació no sempre és constant, que hi ha alts i baixos i tenint en compte que cada nen/a és diferent, no és bo comparar processos d’adaptació.

“Familiaritzar és establir un vincle entre totes les persones implicades en l’escolarització d’un infant: el propi infant, la seva família i les persones que l’acompanyaran”.